Page 1 of 20

ÀREA PERCENTATGE PUNTUACIÓ

1. Comprensió oral 15%

2. Comprensió escrita 15%

3. Expressió escrita 20%

4. Coneixements gramaticals i lèxics 20%

5. Expressió i interacció orals 30%

TOTAL 100%

PROVA

DE NIVELL

DE LES UNIVERSITATS

VALENCIANES

GENER 2023

B2

QUADERN D’EXAMEN

Page 2 of 20

INSTRUCCIONS

1. Escriviu les respostes definitives en el quadern de

respostes. Recordeu que en el procés de correcció

no es llegeixen els fulls del quadern d’examen ni els

fulls per a fer esborranys i que, per tant, no tenen

validesa.

2. Les respostes s’han d’escriure amb bolígraf blau o

negre. Si estan escrites amb llapis o amb bolígraf de

tinta esborrable es poden anul·lar.

3. No es pot fer servir ni líquid ni cinta correctius.

4. No es poden posar dades personals reals ni cap

altra informació o senyal que permeta identificar la

persona que s’examina. Si es fa, l’examen es pot

anul·lar.

5. No us podeu emportar el quadern d’examen. En

acabar la prova haureu d’entregar tots els documents

a la persona responsable d’aula.

Page 3 of 20

3

B2

GENER 2023

Tot seguit escoltareu cinc àudios sobre els professionals o llocs que intervenen en l’atenció de

les persones amb dependència o amb necessitats complexes. Marqueu en el quadern de respostes

l’opció correcta de les preguntes de la número 1 a la 5 segons la informació que escoltareu. L’àudio

l’escoltareu dues vegades. Abans, llegiu les preguntes. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

Exemple:

0. L’objectiu de l’àmbit comunitari per a les persones amb necessitats concretes és...

a) ajudar a agilitzar els processos d’ingrés hospitalari dels pacients.

b) millorar els pronòstics de les malalties d’aquestes persones perquè s’encarreguen

d’explorar al màxim cada cas particular en cada ingrés.

c) actuar de guia i mediador perquè la persona puga estar de forma autònoma al seu

domicili i en la comunitat al màxim possible en situacions estables.

1. El gestor o gestora de cas...

a) té una capacitat d’actuació clau per a intervenir entre els professionals sanitaris de l’hospital.

b) tracta de facilitar l’actuació dels professionals assistencials socials o sanitaris i facilitar-ne l’enllaç

amb el/la pacient.

c) coordina els membres permanents de l’equip d’intervenció, que són els professionals tant

sanitaris com socials.

2. Una de les tasques del gestor o gestora de continuïtat de cures...

a) és ubicar la persona atesa en el servei d’urgència adient, atenent un algoritme de decisió basat

en algunes variables.

b) és servir d’interlocutor del medi hospitalari i derivar o facilitar l’accés del pacient al dispositiu que

pertoque, d’acord amb les necessitats.

c) és tenir accés als recursos socials i organitzar la transició d’alta als centres de dia o altres

dispositius propis de l’àmbit social.

3. L’hospital de dia tracta d’evitar...

a) ingressos hospitalaris generals, i mira d’aplicar un pla concret amb una sèrie de tractaments.

b) un règim d’internament de forma ambulatòria amb tractaments precoços específics.

c) l’establiment clínic del pacient o l’avaluació i el diagnòstic precisos per a minimitzar la seua

pèrdua funcional.

4. Per a aquest tipus de població amb necessitats concretes,

a) les urgències no han de ser l’entrada habitual a l’hospital; només en situacions inestables.

b) hem de fer un ingrés planificat utilitzant l’entrada habitual d’urgències.

c) l’opció de derivar la persona a urgències davant qualsevol descompensació o incertesa

diagnòstica és la millor decisió, ja que es tracta d’un sector amb casos inestables.

1.

1. COMPRENSIÓ ORAL

Page 4 of 20

4

B2

GENER 2023

1. COMPRENSIÓ ORAL

5. Tant l’atenció intermèdia com l’hospitalització domiciliària...

a) actuen en la fase més aguda d’un pacient amb la intenció de superar amb èxit el seu procés

posterior d’estabilització i de millora.

b) actuen una vegada entren en la fase més aguda d’un pacient amb la intenció de superar amb

èxit la seua estabilització i millora.

c) actuen després de la fase més aguda d’un pacient amb la intenció de superar amb èxit el seu

procés d’estabilització i de millora.

Tot seguit escoltareu una entrevista relacionada amb el trasplantament d’òrgans. Relacioneu en

el quadern de respostes les opcions de la columna de l’esquerra amb les de la dreta de manera

que obtingueu un enunciat correcte segons la informació de l’àudio. Marqueu l’opció correcta en

el quadern de respostes dels ítems del 6 al 10. L’àudio l’escoltareu dues vegades. Abans, llegiu

les afirmacions que teniu més avall. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

0 Xavier Franco A. no és tan efectiva i immediata com sembla.

6 La motivació per a fer el Camí de

Sant Jaume B. és testimoni d’una gran desinformació.

7 Segons Franco, una campanya de

conscienciació C. no és un impediment.

8 En les visites que va fer als pobles,

Franco D. és un fet que demana anar més enllà de la

notícia a manera d’eslògan.

9 L’edat dels donants, segons Franco, E. fou l’observació d’altres casos complicats que

formaren part de la seua expedició.

10 Franco afirma que el treball portat a

terme F. va rebre un trasplantament d’òrgans.

G. anava lligada a les ganes de difondre el missatge.

H. no pot superar normalment els 80 anys.

2.

Page 5 of 20

5

B2

GENER 2023

Tot seguit escoltareu una notícia d’última hora sobre l’aprovació d’un pla de contingència.

Marqueu en el quadern de respostes l’opció correcta de les preguntes de la número 11 a la

15 segons la informació que escoltareu. L’àudio l’escoltareu dues vegades. Abans, llegiu les

preguntes. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

Exemple:

0. El pla de contingència té l’objectiu...

a) d’indemnitzar els ciutadans per a fer front a l’augment de taxes actuals.

b) de denunciar la pujada de preus de l’energia.

c) de poder afrontar els alts preus energètics.

11. Les mesures del pla van dirigides...

a) exclusivament al sector públic, que reuneix la major part en els ciutadans mateixos, tot i que

algunes empreses s’hi poden sumar.

b) als consumidors més vulnerables, als quals se’ls aconsella reduir el consum energètic i potenciar

l’eficiència a llarg termini.

c) als consumidors en el seu conjunt, si bé principalment als més vulnerables i contemplant una

proposta d’estalvi per al sector privat.

12. Els consumidors...

a) més vulnerables rebran un bo d’ajut a partir d’aquesta mesura, que el 2023 dedicarà 259 milions d’euros.

b) podran gaudir d’una cobertura major de les ajudes al consum en cas de vulnerabilitat econòmica

i rebran consells per a millorar l’eficiència energètica.

c) podran comparar la seua despesa energètica amb altres consumidors que visquen en un altre

barri o zona.

13. Pel que fa a l’autoconsum, el pla...

a) vol reforçar les ajudes per a la instal·lació d’energies renovables.

b) pretén legalitzar la instal·lació d’energies renovables.

c) vol ampliar en 1.500 milions el paquet d’ajudes per a instal·lar energies renovables.

14. Amb la modificació de la llei que regula les comunitats energètiques...

a) s’amplia la distància màxima actual per a l’autoconsum col·lectiu a 500 metres.

b) s’amplia la distància màxima actual per a l’autoconsum col·lectiu.

c) es regularan d’ara en avant les comunitats energètiques amb distància màxima de 500 metres.

15. Entre les mesures per a impulsar la transició energètica...

a) s’inclouen les desgravacions fiscals per a potenciar la rehabilitació d’habitatges i millorar-ne

l’eficiència energètica.

b) hi ha la desgravació fiscal per a consumidors que volen instal·lar energies renovables en cases

rehabilitades.

c) se n’inclouen algunes de tipus fiscal, en paral·lel amb les bonificacions per ajudar a assolir

l’eficiència energètica.

3.

1. COMPRENSIÓ ORAL

Page 6 of 20

6

B2

GENER 2023

2. COMPRENSIÓ ESCRITA

Llegiu aquests textos sobre exposicions culturals. En el quadern de respostes, seleccioneu la

resposta correcta de les preguntes de la 16 a la 20, segons la informació dels textos. Abans,

llegiu les preguntes. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

Exemple:

L’espai com a experiència formal

En el marc de la Barcelona Gallery Weekend 2022, on participen una trentena de galeries,

la Rocío Santa Cruz presenta el darrer projecte de l’artista francès Jean Denant. És la

segona vegada que mostra la seua obra en aquesta galeria; l’anterior va ser el 2017 amb

el títol La traversée, on s’exhibien una sèrie de peces de diversos formats i tècniques,

com per exemple la fotografia, la instal·lació i l’escultura, mitjançant la fragmentació de

diversos objectes i materials, per tal de crear noves maneres d’interpretar l’espai.

0. La Barcelona Gallery Weekend 2022...

a) presenta la nova obra de l’artista francès Denant per segona vegada, que el 2017

ja havia presentat.

b) presenta per segona vegada l’obra de l’artista francès Denant, després que anys

abans presentara allà mateix un altre projecte artístic.

c) acull la galeria de Rocío Santa Cruz, emmarcada en el projecte de l’artista francès

Jean Denant.

El museu més menut del món

“Els camins de l’abstracció, 1957-1978. Diàlegs amb el Museo deArteAbstracto Español de Conca”

és una revisió de l’abstracció a Espanya entre els anys 1957 i 1978, en diàleg amb els corrents

artístics europeus i americans d’aquest període.A més de posar en relleu la tasca del primer museu

de l’abstracció a Espanya, exhibeix una selecció d’obres de la seua col·lecció juntament amb altres

d’artistes nacionals i internacionals prestades per diversos museus i col·leccions particulars.

16. L’exposició present...

a) ésunamostradel’artabstracteaEspanya,portataexamen,laqualpresentaobrescol·leccionades

en el museu de Conca especialitzat en el corrent i d’altres de diversos museus i col·leccions.

b) es tracta d’una mostra divulgativa de l’abstracció a Espanya en què s’exhibeixen obres d’artistes

espanyols i internacionals que conviuen en un marc de diàleg.

c) és una revisió de l’art abstracte espanyol, contraposat als corrents artístics europeus i americans

d’aquest període, que a més posa en relleu la tasca del primer museu de l’abstracció a Espanya.

4.

Page 8 of 20

8

B2

GENER 2023

19. El cas de Himid...

a) és simptomàtic perquè ha picat molta pedra sense l’èxit merescut.

b) passa desapercebut en un intent perquè la valoraren i perquè tingueren en compte la seua feina.

c) és un exemple de superació laboral davant de les desigualtats derivades del racisme i el

masclisme.

“Elogi del tacte”

L’ésser humà, com a criatura bípeda que és, té en les mans un dels seus òrgans principals de

connexió entre el cos i l’exterior. Però, després de dos anys de pandèmia, les mans, desinfectades

amb el sabó i el gel hidroalcohòlic infinites vegades, han esdevingut un símbol de la barrera que

hem hagut d’imposar-nos per no deixar passar el maleït virus. Per això una exposició d’art sobre

la història cultural de les mans i el tacte és especialment adequada en aquests temps estranys.

Comissariada per Alexandra Laudo i organitzada pel Programa d’Arts Visuals de la Diputació de

Barcelona, es pot veure al Museu de Granollers, en la primera parada d’una llarga itinerància que

la portarà a deu museus més fins al 2024.

20.“Elogi del tacte”...

a) reflecteix la importància d’un sentit al qual hem hagut d’imposar una barrera per no deixar

passar virus durant la pandèmia.

b) és una exposició d’art sobre la història cultural de les mans i el tacte que es pot veure en la

primera parada del Museu de Granollers.

c) posa en relleu la importància d’aquest sentit en tant que element de connexió entre nosaltres i

l’exterior durant la pandèmia.

tempsarts.cat (adaptació)

Llegiu aquest article sobre economia. Marqueu en el quadern de respostes si les afirmacions de

la 21 a la 25 són vertaderes (V) o falses (F). Cal que justifiqueu la resposta escrivint les quatre

primeres paraules de la frase en què es troba la resposta. Ara llegiu el text que teniu més avall.

Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

I ara, què fem?

Estem vivint una situació molt complexa, i sovint la sensació és que anem cap a un abisme. Centrant- nos en l’àmbit econòmic, portem tres crisis encadenades: la de 2008, la de la covid-19 i l’actual, en la

qual estem entrant. Cadascuna diferent de l’anterior. L’actual no sabem com anirà, però tot apunta a una

transformació estructural i possiblement un nou model d’acumulació, amb equilibris encara per definir.

La situació és nova i no tenim un model clar de resposta, però una lliçó de les dues crisis més recents

és que, i així ho constaten diferents estudis de l’OIT, la recuperació no ha tingut la mateixa intensitat en

tots els països, i darrere d’aquesta evolució diferencial en part està l’estructura productiva i en part les

5.

2. COMPRENSIÓ ESCRITA

Page 9 of 20

9

B2

GENER 2023

polítiques aplicades. Els països que varen optar per una gestió més activa de les crisis isqueren millor i

més ràpidament de la situació. Dit d’una altra manera, confiar en el mercat i l’austeritat com a solució als

desequilibris no s’ha mostrat eficient, sinó que cal incidir sobre l’estructura productiva i fer un ús intens de

la política pública. La situació actual no és igual, però sí que podem apuntar algunes idees provisionals

a partir d’aquesta reflexió per obrir el debat de què podem fer. En primer lloc, l’escenari actual és molt

incert, i això genera dos perills. Un, la passivitat o mirar a receptes anteriors com a solució; l’altre,

tindre actuacions erràtiques en funció de com canvien les circumstàncies. Ara es fa més necessari que

qualsevol política tinga uns objectius a mitjà i llarg termini clars. El debat no és sols a escala nacional,

sinó que el territori ha de jugar un paper clau, posicionar-se. Per exemple, ara per ara, les ajudes

europees no estan acompanyades d’un pla estratègic global a mitjà i llarg termini definit territorialment.

En segon lloc, la covid-19 i la guerra d’Ucraïna han posat de manifest la vulnerabilitat de les economies

europees. Crec que això és una oportunitat per a reconduir el model cap a dins i posar en aquest canvi

el treball i la sostenibilitat ambiental en el centre. No és sols crear ocupació, sinó que siga de qualitat,

i la sostenibilitat no pot ser sols reduir el consum de combustibles fòssils, sinó replantejar tot el model

productiu i la vida quotidiana. Tot aquest canvi, a més, hauria de ser des del territori i amb diàleg social.

Al respecte hi ha coses que no podem oblidar. A saber: l’eixida de la crisi no pot ser guiada pel mercat

i dissenyada sols per les empreses independentment de la societat. Canvi de model productiu no és

només canvi sectorial i productivitat; també és canvi de rendes i millora de condicions de treball i de vida.

Estructura productiva no és només indústria; també el sector terciari i sobretot el de cures. Aquest camp

d’acció és clau, tant per a la creació d’ocupació com per a la millora social.

Els temps actuals semblen la fi del món, però la realitat que vivim no és impossible de modificar. La

situació actual ens està mostrant els límits d’un model que possiblement ja estava caducat i no ens

n’havíem adonat. Agafem els límits i pensem el que en economia s’ha dit moltes vegades: les crisis són

les grans oportunitats de transformació. Això sí, fem política perquè siga per a millor.

Saó (adaptació)

Afirmacions

0 La crisi actual no comportarà grans canvis de base econòmica, social o cultural.

21 Els processos de recuperació de diferents països en les crisis anteriors ajuden a fer-nos una

idea del que pot passar amb la crisi que ve, tot i que no tenim un model clar de referència.

22 Els països més austers isqueren millor i més ràpidament de la situació de crisi.

23 La implementació de polítiques de crisis anteriors, unida al pensament curtterminista, no és

la millor aposta en el context de crisi.

24 El replantejament del model productiu i la vida quotidiana passa pel guiatge i la mediació empresarials.

25 Les crisis poden ser un punt d’inflexió pel que fa als canvis en els models econòmics.

2. COMPRENSIÓ ESCRITA

Page 10 of 20

10

B2

GENER 2023

Llegiu aquest text sobre crisi climàtica i treball. En el quadern de respostes seleccioneu la

resposta correcta de les preguntes de la 26 a la 30, segons la informació del text. Abans, llegiu

les preguntes. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

Treball o clima, ens diran

Aquest estiu ens ha donat proves ben contundents dels efectes del canvi climàtic. Hem viscut unes

temperatures especialment altes que, com va destacar el company Joan Buades, han significat deu

vegades més morts per efecte de la calor respecte de l’any passat. I comparant-nos amb 2018, que

va ser un any amb una mortalitat rècord per aquesta causa, anem camí de duplicar-la. Orient enllà, les

inundacions del Pakistan ens mostren també la devastació pròpia dels fenòmens climàtics extrems: un

miler i mig de morts, 33 milions de desplaçats i afectacions catastròfiques per a l’agricultura i la ramaderia.

El compromís per a mitigar l’escalfament global és clar: ja hem augmentat 1,2 oC la temperatura mitjana

del planeta d’ençà que va començar la industrialització i el capitalisme fòssil. Es tractaria de no superar

els 1,5 oC, i per això cal reduir les emissions de CO2 de manera dràstica: un 65% abans del 2030 (el

compromís de la UE és menor i se situa en el 55%). No sembla que la tendència ens porte cap ací,

encara menys ara que, per la crisi del gas, les elits europees han decidit indultar el carbó.

La transició ecosocial no és una opció, sinó que és ineludible. La lluita serà per quins sectors polítics i

socials la dirigiran i, per tant, qui seran els guanyadors i els perdedors de la transició. El que no té cap

mena de sentit és situar-se en posicions conservadores que neguen l’abast del problema. Que és el que

va fer la setmana passada el Secretari General de la UGT, Camil Ros, quan va contraposar la transició

ecològica amb els llocs de treball.

Ros també es referia als ecologistes en tercera persona i deia que tenen “poc en compte els treballadors”.

Això no fa altra cosa que contribuir a la caricatura de l’ecologisme com a manifestació de certa part de

l’esquerra, una colla d’urbanites desclassats i postmoderns.

Que existeix un conflicte entre la indústria i el transport actualment existents, d’una banda, i els objectius

climàtics i els límits biofísics del planeta, de l’altra, és evident. Que això signifique haver de triar entre

treball o clima ja és una altra cosa. No acceptem la contraposició de treball i clima, sinó que ens avancem

proposant un repartiment dels treballs i la riquesa per a poder fer la transició ecosocial.

El Temps (adaptació)

.

6.

2. COMPRENSIÓ ESCRITA

Page 11 of 20

11

B2

GENER 2023

2. COMPRENSIÓ ESCRITA

Exemple:

0. Les altes temperatures de l’estiu passat...

a) obliguen a obtenir proves contundents del canvi climàtic.

b) han multiplicat per deu les morts respecte de l’any passat.

c) han arribat quasi a les dades de l’any 2018.

26. La temperatura mitjana del planeta...

a) està relacionada amb la industrialització i el capitalisme fòssil de l’última dècada.

b) sembla que té una relació directa amb les emissions derivades del tipus de producció que es

porta a terme des de fa anys.

c) és superior als 1,5 oC, raó per la qual cal reduir les emissions de CO2

.

27. El carbó...

a) és una matèria amb valor creixent i que les elits europees han decidit eliminar per la crisi del gas.

b) no ha sigut condemnat per les elits europees, amb la qual cosa és difícil reduir de manera

dràstica les emissions de CO2

.

c) crea una tendència d’augment d’emissions de CO2

, tot i que les elits europees han decidit reduir-lo.

28. Segons l’autor/a...

a) les posicions conservadores són incompatibles amb la transició ecosocial.

b) els sectors polítics que dirigiran la transició ecosocial són els que se situen en posicions

conservadores.

c) no es pot parlar de transició ecosocial si neguem l’abast del problema des de posicions

conservadores.

29. La crítica a Camil Ros...

a) ve per haver contraposat els drets laborals al clima.

b) té sentit en un context en què es contraposa la transició ecològica als llocs de treball.

c) contribueix a estendre la idea que el capitalisme està en consonància amb la transició ecosocial.

30. L’autor proposa...

a) triar entre clima i treball, a causa del conflicte entre la indústria i el transport, d’una banda, i els

objectius climàtics i els límits biofísics del planeta, de l’altra.

b) un repartiment equitatiu del treball per a contrarestar la falsa imatge dels ecologistes.

c) un repartiment de la riquesa per a afrontar els reptes de la transició ecològica.

Page 12 of 20

12

B2

GENER 2023

Trieu una de les dues opcions i redacteu en el quadern de respostes un text que continga un

mínim de 200 paraules. Si no s’arriba al mínim, es penalitzarà.

a. Treballes en un centre escolar, i tant el claustre de professorat com l’equip directiu heu decidit que seria

una bona idea incidir en la conscienciació dels hàbits saludables, entre els quals es troba l’alimentació

sana. Heu pensat que és convenient que l’alumnat adquirisca bones pràctiques des del punt de vista

de la nutrició.

Redacta un article en la revista de l’escola en què es reflectisca la importància de la decisió presa i la

recomanació que l’alumnat porte aliments saludables per a l’esmorzar. Hi has d’exposar els beneficis

per a la salut, els tipus d’aliments sostenibles i de proximitat, i les iniciatives que ha engegat el centre

en relació amb aquest tema.

b. En els darrers anys s’ha normalitzat cada vegada més el teletreball o el treball des de casa. Els

recursos tecnològics de què disposen molts organismes públics i empreses privades han fet que

s’instaure un model de treball que ha tingut defensors i detractors.

Redacta un text divulgatiu en el teu blog personal sobre la tecnologia en el món laboral en què exposes

els beneficis i els inconvenients del treball presencial tenint en compte alguns aspectes bàsics com

les relacions personals, l’agilització dels tràmits, els treballs per projectes o la comunicació entre

equips. Has d’incloure-hi el teu punt de vista i les teues previsions de futur en aquest sentit.

7.

3. EXPRESSIÓ ESCRITA

Page 13 of 20

13

B2

GENER 2023

4. CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Llegiu el text següent. En el quadern de respostes responeu a les preguntes de la 31 a la 42 amb

les paraules correctes i adequades al context. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

• Hi ha buits que s’han d’omplir flexionant el mot en cursiva que hi ha entre parèntesis i

d’altres en què s’han de seguir les indicacions gramaticals.

• Si no hi ha cap mot entre parèntesis, s’ha de completar amb el mot o els mots adequats en

cada cas.

• Si no cal posar-hi cap mot, indiqueu-ho amb el símbol 0.

Qui va escriure el primer musical de la història amb autoria reconeguda?

El primer musical de la història amb autoria reconeguda __ 0 __ (eixir) del claustre d’un monestir. Es diu

Ordo virtutum i, si volem ser rigorosos, hem de definir __31__ com a drama litúrgic, escrit __32__ 1150

al monestir benedictí de Ruperstberg. La seua compositora, l’__33__(abat, femení) Hildegarda de Bingen,

va ser una de les dones més polifacètiques de l’edat mitjana.

L’Ordo virtutum és una obra cantada i escenificada per dones __34__ (relatiu) l’únic personatge

masculí, el diable, no canta. Als monestirs benedictins es cantava una mitjana de quatre hores al

dia. __35__ això (connector de contrast), la música d’Hildegarda va un pas més enllà de la música

monàstica del segle xii, el pas just per a poder-ne continuar __36__ (fruir, gerundi) avui: hipnòtica

gràcies a la repetició dels motius, els melismes (diverses notes per síl·laba), tessitures molt àmplies

(amb baixades i __37__ (fet de créixer, plural)) i l’ús d’escales descendents.

La protagonista rebel, __38__ va fundar el seu propi monestir després __39__ que s’escindira del

mixt on va créixer, va escriure també tractats mèdics i religiosos, que, com la música, li eren dictats

per Déu gràcies a les seues visions. Una estratègia magistral __40__ (conjunció de finalitat) poguera

dissimular la seua erudició. Qui podia fer callar Déu? Podeu tindre present __41__ la seua obra musical

i escoltar-la en la Simfonia de l’harmonia de les revelacions celestials. Està present en bona part dels

festivals de música antiga i religiosa dels nostres dies. I si us intriga el personatge, la pel·lícula Visió,

de la cineasta Margarethe von Trotta, no podeu perdre __42__(combinació de pronoms).

Sàpiens (adaptació)

8.

Page 14 of 20

14

B2

GENER 2023

Llegiu el text següent. En el quadern de respostes trieu l’opció més adequada al context per als

ítems del 43 al 54. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

Modernistes

A Alcoi, __ 0 __ del segle xix, el benefici empresarial gravitava sobre jornades extenuants i salaris de

fam. L’horari oscil·lava entre les 9 i les 12 hores, __43__ podia allargar-se fins a les 18. El sou era d’entre

12 i 16 reals (de 2 a 3 cèntims d’euro). Les dones i els xiquets dedicaven pràcticament el mateix temps,

però elles __44__ cobraven un terç, i els seus fills, des dels 6 anys, i les seues filles, des dels 8, una

quarta i __45__ una cinquena part.

A diari aplegaven a la ciutat nombrosos treballadors, alguns __46__ morien d’inanició al camp. A més,

no es cobrava tot l’any, i les sequeres i les crisis de producció suposaven l’atur forçat i no remunerat.

El mateix succeïa quan algú __47__ malalt. A les fàbriques i tallers, els espais eren molt reduïts, mal

ventilats (en especial a la indústria paperera) i amb excessiva humitat. Les mutilacions, les afeccions

de l’aparell respiratori, del circulatori i de les vies digestives eren el pa de cada dia. Perquè, segons la

governativa Comissió de Reformes Socials “per a l’alimentació de l’obrer __48__ queden substàncies

insuficients i li importa una bleda si tenen triquina o fil·loxera”.

I tot això en una ciutat superpoblada, on els habitants es veien obligats a viure en porqueres. Unes llars

ínfimes i cares on __49__ esperava una alimentació escassa. Les antigues cases preindustrials van

créixer en vertical a fi de convertir-se en edificis d’habitatges de lloguer per peces, on els treballadors

vivien amuntonats i en condicions insalubres. Menjaven fonamentalment pa negre i alguns vegetals,

però la carn no la tastaven en mesos. El consum d’alcohol, __50__, era molt elevat. I, a més, feien front a

uns impostos desorbitats, especialment el de consums. La mera subsistència era una heroïcitat. __51__

recórrer a empenyorar la roba, els matalassos, els llençols, les enagües, els bolquers, les culleres o les

forquetes a usurers que cobraven interessos anuals d’entre el 50 i el 80 %.

El desenvolupament econòmic de la ciutat no va suposar cap millora en el benestar de la immensa majoria

de la població, perquè els amos de les fàbriques basaren la seua riquesa a sotmetre __52__ fins al punt

d’haver-los __53__. Ni tan sols les petites millores salarials arrancades per la lluita obrera aconseguiren

augmentar el nivell de vida. Les peculiars característiques del procés d’industrialització i urbanització de la

ciutat mantingueren la mortalitat per sobre del 30 per mil, amb pics del 35 (en l’actualitat és del 9 ‰ en una

població molt més envellida). L’estatura mitjana, fins i tot, va caure cap a finals del segle xix. I els indicadors no

milloraran fins a ben entrat el segle xx, __54__ conseqüència de la inversió en infraestructures sanitàries, tot i

que molt deficients.

alcoi23.com (adaptació)

9.

4. CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Page 15 of 20

15

B2

GENER 2023

4. CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

0 a) al fi b) al tombant c) al remat

43 a) per bé que b) a fi que c) ja que

44 a) els b) li’n c) en

45 a) fins b) fins a c) fins i tot

46 a) els quals b) dels que c) dels quals

47 a) caïa b) queia c) queïa

48 a) sols b) soles c) no més

49 a) els b) els n’ c) els hi

50 a) en canvi b) de fet c) és a dir

51 a) Devien de b) Tenien que c) Havien de

52 a) als treballadors b) els treballadors c) a alguns treballadors

53 a) espremut b) exprés c) exprimit

54 a) com a una b) com c) com a

Page 16 of 20

16

B2

GENER 2023

Llegiu les definicions de la 55 a la 62. Ompliu en el quadern de respostes els espais buits amb la

paraula o locució correcta i adequada al context. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

Exemple:

0. Conducte per on va l’aigua en les instal·lacions d’una casa. canonada.

55. Canal o conducte per a donar eixida a les aigües brutes.

56. Caixa o bossa adequada per a guardar un o diversos objectes, com bolígrafs o llapis.

57. Lloc destintat a guardar automòbils.

58. Dispositiu constituït per una clavilla i una presa de corrent que s’utilitza per a connectar un aparell o

una llum a la xarxa elèctrica.

59. Part central de l’ou, de color taronja o groc.

60. Peça de vestir sense mànegues que cobreix el pit i l’esquena, i que se sol portar davall de l’americana,

el jaqué o la levita.

61. Dona nascuda al Magrib.

62. Persona que fabrica i ajusta panys, claus i altres objectes de ferro.

10.

4. CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Page 17 of 20

17

B2

GENER 2023

Llegiu les frases de la 63 a la 70. Escriviu en el quadern de respostes la paraula correcta i adequada

al context. Fixeu-vos en l’exemple (número 0).

Exemple:

0. Home nascut a Polònia: polac / polonès.

63. Van destacar el legat / llegat cultural de la seua obra.

64. Es quedà una bona estona remugant / rumiant la resposta.

65. No oblideu les vostres pertinences / pertinències en baixar del tren.

66. La setmana que ve tenen previst restaurar l’orgue / l’òrgan de l’església.

67. El seu cosí tenia previst transmetre / trametre la lletra missiva l’endemà mateix de rebre’n la notificació.

68. Sempre ajunta / junta els millors jugadors en el seu equip.

69. Pots omplir-me el got ple a vessar / vesar?

70. Els productes dels camps del meu sogre necessiten abonament / adob.

11.

4. CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Page 18 of 20

Page 19 of 20

Page 20 of 20